El racisme a l’escola, el tabú silenciat

L’associació Mares Contra el Racisme denuncia el racisme estructural en àmbits tan inesperats com l’educatiu, el sector editorial o les joguines.

Quan al juny uns agents de la policia van matar el ciutadà afroamericà George Floyd als Estats Units, es va desfermar arreu del món una onada d’indignació i de protestes contra el racisme. A casa nostra molta gent va fer seu el lema Black lives matter [La vida dels negres compta], al adonar-se de les injustícies que viuen alguns ciutadans negres en la societat nord-americana. Però ¿qui s’ha plantejat que el racisme també existeix en el nostre dia a dia? ¿I fins i tot que és estructural i un tabú silenciat que pateixen nens i adolescents en llocs tan inesperats com l’escola i l’institut? ¿Us podeu imaginar com deu ser de terrible que criatures racialitzades -adoptades a Etiòpia, Haití… o filles de pares d’origen immigrat- a quart de primària estiguin cansades de sentir: “Negra de merda!”, “No agafis els colors perquè els embrutes”, “No t’han convidat a la festa d’aniversari perquè el pare de X no vol moros a casa”…? ¿Sou conscients que alguns alumnes, des de primària fins a l’institut, han rebut un bon feix de clatellades, cops de puny, humiliacions públiques de companys -fins i tot d’alguns docents- i vexacions difoses a les xarxes socials pel seu color de pell, origen o religió?

Podeu llegir tot l’article en aquest enllaç.